Qui té un besavi té un tresor - Un bisabuelo, un tesoro
lunes, octubre 26, 2015
Només tinc un avi. Als meus avis paterns no els vaig poder conèixer. Els meus avis materns han estat sempre amb mi: vam viure junts fins els sis anys i després, ens passàvem el dia a casa seva, doncs la meva mare tenia la perruqueria allà, i només anàvem a la casa nova a dormir. Quan el meu avi, que és pagès, es va jubilar, van venir a viure al costat de casa i, per tant, hem estat a prop tota la vida. La meva àvia va morir ara fa cinc anys i des de llavors només em queda ell.
Sólo tengo un abuelo. A mis abuelos paternos no los pude conocer. Mis abuelos maternos han estado siempre conmigo: vivimos juntos hasta los seis años y después, nos pasábamos el día en su casa, pues mi mamá tenía ahí su peluquería, sólo íbamos a casa para dormir. Cuando mi abuelo, que es payés, se jubiló vinieron a vivir al lado de casa, y por lo tanto, hemos estado cerca toda la vida. Mi abuela murió hace cinco años y desde entonces tan sólo me queda él.
Un dia, veient-lo jugar amb l'Enzo (la nineta dels seus ulls ara mateix, amb el permís d'en Bru) vaig adonar-me que havia de congelar tots els moments que pogués. És per això que em vaig proposar com a projecte personal, fer-li fotos sempre que pugui, per recordar-lo a ell, però també per recordar les seves rutines i aquelles coses d'abans que ell encara fa cada un dels dies de la seva vida.
Un día, viéndolo jugar con Enzo (el niño de sus ojos, con el permiso de Bru, mi sobrino) me di cuenta que tenía que congelar todos los momentos que pudiera. Es por eso que me propuso como un proyecto personal, hacerle fotos siempre que pueda, para recordarlo a él, pero también sus rutinas y aquellas cosas "de antes" que él aún hace cada uno de los días de su vida.
Cada matí, just aixecar-se, va al cuarto dels mals endreços a buscar la galleda i el cassó per donar menjar (a condair, diu ell) a les gallines, els conills i els ànecs. A més els hi posa aigua i recull els ous. El cap de setmana l'Enzo s'hi apunta, com s'hi han apuntat cadascun dels seus besnéts en algun moment. A l'Enzo no hi ha cosa que li agradi més que ajudar-lo. M'agrada mirar-los i escoltar-los mentre estan junts.
Cada mañana, nada más levantarse, se va al "cuarto dels mals endreços" a buscar su cubo y su cazo para dar de comer a las gallinas, los conejos y los patitos. Además les pone agua y recoge los huevos. El fin de semana, Enzo se apunta a las tareas, igual que se han apuntado cada uno de sus bisnietos en algún momento. A Enzo no hay cosa que le guste más que ayudarle. Me gusta mirarles y escucharles mientras están juntos.
I és que, qui té un besavi té un tresor! No et sembla?
Y es que quien tiene un bisabuelo tiene un tesoro!! No te parece?
10 comentarios
Molt maco...i les fotos genials. El padrí; autèntic.
ResponderEliminarSí ell és així. Gràcies Victor!
EliminarI tant Mirin, teniu una sort enorme 😍
ResponderEliminarTenim!!! Gràcies per comentar guapa!
EliminarGenial! I fantàstica rutina la de captar aquests moments que, sense saber -ho, a banda de ser moments duna rutina de qualitat extrema, i emotius, són de traspàs de coneixement intergeneneracional. LEnzo, i els teus, tagrairan aquestes imatges!
ResponderEliminarSegur que l'Enzo ho valorarà! Gràcies per les teves paraules David!
EliminarGenial! I fantàstica rutina la de captar aquests moments que, sense saber -ho, a banda de ser moments duna rutina de qualitat extrema, i emotius, són de traspàs de coneixement intergeneneracional. LEnzo, i els teus, tagrairan aquestes imatges!
ResponderEliminarEste comentario ha sido eliminado por el autor.
ResponderEliminarUna idea formidable. En aquest moments no diu "padrí no, no, no ...
ResponderEliminarNoo en aquests moments són molt amics!!! Ja n'hi ha d'altres en què xoquen: tots dos són molt tossuts!!! Gràcies per comentar papa, té molt valor per mi que em llegiu.
Eliminar