La maternitat d'Elna
domingo, febrero 14, 2016
No sé encara perquè no havia escrit mai sobre la increíble història de la maternitat d'Elna. Va ser l'altre dia quan a Instagram vaig penjar una foto explicant 20 coses sobre mi, que vaig esmentar que des de molt abans de ser mare que tenia clar que si mai tenia una nena li posaria de nom Elna, quan molts de vosaltres em vau dir que no coneixíeu la història i que la buscaríeu. És així com vaig decidir escriure aquest post. La història de la maternitat d'Elna jo la tinc tant present que em feia la sensació que tothom la coneixia i no és així. És per això que m'ha vingut molt de gust escriure'n un petit resum, perquè les històries de gent valenta, d'esperança, de coratge, val la pena que siguin repetides fins que tots en siguem ben conscients de que a vegades, sí que es pot.
No sé todavía porque no había escrito nunca sobre la increíble historia de la maternidad de Elna. Fue el otro día cuando en Instagram colgué una foto explicando 20 cosas sobre mí, que mencioné que desde mucho antes de ser madre tenía claro que si alguna vez tenía una niña le pondría de nombre Elna, cuando muchos de vosotros me dijisteis que no conocíais la historia y que la buscaríais. Es así como decidí escribir este post. La historia de la maternidad de Elna la tengo tan presente que me daba la sensación de que todo el mundo la conocía y no es así. Es por eso que me ha apetecido escribir un pequeño resumen, porque las historias de gente valiente, de esperanza, de coraje, vale la pena que sean repetidas hasta que todos seamos conscientes de que a veces, sí se puede.
 |
| Font: https://www.flickr.com/photos/lagabata/sets/72157605050125606/ |
L'Elisabeth Eidenbenz era una joveníssima mestra suïssa que treballava per la Associació d'Ajuda als Infants de la Guerra ( una braca de la Creu Roja) que va viatjar a Espanya el 1937 en una missió d'ajuda humanitària. Però la pressió de les tropes franquistes feien recular a tots, inclosos els voluntaris i amb la caiguda de la república es van retirar a França. L'Elisabeth veia com els infants que naixien als camps de refugiats, difícilment tenien cap esperança de sobreviure, i va ser per aquest motiu que va pressionar les autoritats franceses perquè cedíssin l'antic palauet de Bordeau a la població d'Elna. El 7 de desembre de 1939 va néixer el primer dels 597 nadons que arribaren al món en aquella illa de pau enmig de l'infern, en paraules de la pròpia Elisabeth per el llibre La maternitat d'Elna (Assumpta Montellà Ed.Ara LLibres).
La maternidad de Elna tiene su origen en el exilio de cientos de miles de republicanos durante la Guerra Civil. Hasta medio millón de personas cruzaron la frontera de Francia huyendo de la guerra. Francia "acogió" a los exiliados en campos en condiciones totalmente infrahumanas, sobre todo en los campos de Argeles, Sant Cebrià y Barcarés. El campo de Argeles estaba ubicado en la playa y no había barracones ni tiendas, las camas eran la propia arena, mojada y fría. Era invierno y los refugiados sólo rezaban para que no lloviera. No había suficiente agua para todos y a menudo tenían que recurrir al agua salada del mar. Y para comer, ironías de la vida o malas intenciones, bacalao.
Elisabeth Eidenbenz era una jovencísima maestra suiza que trabajaba para la Asociación de Ayuda a los Niños de la Guerra (una rama de la Cruz Roja) que viajó a España en 1937 en una misión de ayuda humanitaria. Pero la presión de las tropas franquistas hacían retroceder a todos, incluidos los voluntarios y con la caída de la república se retiraron a Francia. Elisabeth veía como los niños que nacían en los campos de refugiados, difícilmente tenían ninguna esperanza de sobrevivir, y fue por ese motivo que presionó a las autoridades francesas para que cedieran el antiguo palacete de Bordeau en la población de Elna. El 7 de diciembre de 1939 nació el primero de los 597 bebés que llegaron al mundo en aquella isla de paz en medio del infierno, en palabras de la propia Elisabeth para el libro La maternidad de Elna (Assumpta Montellà Ed.Ara Libros) .
 |
| Font: https://www.flickr.com/photos/lagabata/sets/72157605050125606/ |
No es podien quedar molt de temps a la maternitat: les mares entraven uns quinze dies abans de donar a llum i cap als dos o tres mesos havien de tornar als camps. Molts d'aquests nens no van poder sobreviure igualment, però molts d'ells sí.
Un temps després, no obstant, el monstre del feixisme va arrasar amb tot (molts nens jueus van néixer allà també) i la maternitat va ser clausurada el 1944.
Las madres y los bebés no podían quedarse mucho tiempo en la maternidad: las madres entraban unos quince días antes de dar a luz y hacia los dos o tres meses tenían que volver a los campos. Muchos de estos niños no pudieron sobrevivir igualmente, pero muchos de ellos sí.
Un tiempo después, sin embargo, el monstruo del fascismo arrasó con todo (muchos niños judíos nacieron ahí también) y la maternidad fue clausurada en 1944.
Vaig visitar la maternitat d'Elna per primera vegada quan estava embarassada de l'Elna. Entrar en aquell edifici, amb la càrrega històrica i humana que amaga entre les seves parets, va ser d'una emoció indescriptible. Vaig plorar i vaig riure, perquè en definitiva és una història d'amor i de tendresa, de bondat i de lluita, enmig de molt de dolor i desesperació. És una història de plena actualitat, perquè encara, a dia d'avui, 77 anys després, hi ha nens enterrats a la sorra de les platges.
I nosaltres hi hauríem de fer alguna cosa...
Visité la maternidad de Elna por primera vez cuando estaba embarazada de Elna. Entrar en ese edificio, con la carga histórica y humana que esconde entre sus paredes, fue de una emoción indescriptible. Lloré y reí, porque en definitiva es una historia de amor y de ternura, de bondad y de lucha, en medio de mucho dolor y desesperación. Es una historia de plena actualidad, porque todavía, a día de hoy, 77 años después, hay niños enterrados en la arena de las playas.
Y nosotros deberíamos hacer algo ...
7 comentarios
La Maternitat és daquells indrets i daquelles histories que sempre fa illusió descobrir a la gent perquè provoca forts sentiments que ens fan més humans i ens ajuden a no oblidar. Molt gran aquella visita amb vosaltres!
ResponderEliminarLa Maternitat és daquells indrets i daquelles histories que sempre fa illusió descobrir a la gent perquè provoca forts sentiments que ens fan més humans i ens ajuden a no oblidar. Molt gran aquella visita amb vosaltres!
ResponderEliminarM'has fet emocionar, Mirin. Coneixia la història, però mai havia pensat d'anar-hi a visitar-la, així que m'ho apunto per a properes escapades, és un lloc que no hem d'oblidar i que va la pena mantenir-ho a la memòria. M'han encantat les teves fotos embarassada allà, és tan tendre! Quan la teva filla creixi i li expliquis amb tant de detall, s'adonarà de la sort que té! Una abraçada ben gran.
ResponderEliminarDesitjaria horari de visites,gràcies
ResponderEliminarDesitjaria horari de visites,gràcies
ResponderEliminarEm podrien informar de les,horari de visites,??? Gràcies
ResponderEliminarEm podrien informar de les,horari de visites,??? Gràcies
ResponderEliminar