No sé vosaltres, però a mi quan els nens em diuen que volen pintar amb pintures m'agafa un atac de nervis... però què hi ha més bonic que veure'ls empastifar-se de dalt a baix i passar-ho de fàbula!! I és que de tant en tant va bé saltar-se aquesta rigidesa que ens envolta i mirar-los mentre fan allò que més els agrada: passar-ho bé jugant.

No sé a vosotros, pero a mí cuando los niños me dicen que quieren pintar con pinturas me da un ataque de nervios ... pero qué hay más bonito que verlos embadurnarse de arriba a abajo y pasarlo de fábula !! Y es que de vez en cuando va bien saltarse esta rigidez que nos rodea y mirarlos mientras hacen lo que más les gusta: pasarlo bien jugando.

El maig s'acaba. Un mes més ha passat i la primavera ja va deixant pas a l'estiu. El mes que ve s'acaba l'escola, s'acaben les rutines i comença la vida tranquil.la (almenys pels petits de la casa). El mes que s'en va, ha estat un mes ràpid com cap altre, però per això, intens. Avui us deixo un petit resum de coses que he fet o m'han agradat aquest mes de maig. Espero que t'agradin.

Se acaba mayo. Ha pasado un mes más y la primavera va dejando paso al verano. El mes que viene acaba la escuela, se acaban las rutinas y empieza la vida tranquila (almenos para los más peques de la casa). El mes que se nos va, ha sido un mes rápido como el que más, pero por eso, también intenso. Hoy para que te relajes un poco, te dejo un pequeño resumen de cosas que he hecho o que me han gustado este mes de mayo. Espero que te gusten.

Des d'ahir a Girona té lloc "Temps de flors". Pels que no ho conegueu, és un aconteixement que aquest any celebra el seu 60è aniversari, en què els carrers, patis i llocs més emblemàtics del Barri Vell s'omplen d'art, creativitat i disseny sota la línia mestra de les flors. Lluny d'engalanar només amb flors, es crea tot un escenari visual i una explosió de colors i harmonia. És un aconteixement que dura pràcticament 10 dies i que acaba el 17 de maig, per tant, pels que encara no hi hagueu assistit i estigueu entre el sí i el no, us animo a fer-ho, val molt la pena!

Desde ayer en Girona tiene lugar "Temps de flors". Para los que no lo conozcáis, es un acontecimiento que este año celebra su 60 aniversario, en el que las calles, patios y lugares más emblemáticos del casco antiguo se llenan de arte, creatividad y diseño bajo la línea maestra de las flores. Lejos de engalanar sólo con flores, se crea todo un escenario visual y una explosión de colores y armonía. Es un acontecimiento que dura prácticamente 10 días y que termina el 17 de mayo, por lo tanto, para los que todavía no habéis asistido, os animo a hacerlo, vale la pena!

Avui és el dia de la mare. Un dia especial per agrair-los tot el que fan per nosaltres. Jo avui he volgut compartir amb ella aquesta foto, perquè és la única foto que tinc de petita on sortim ella i jo soles. 

Avui mama, et vull regalar aquest record, aquesta foto a Can Frigola i et dono les gràcies per tots aquests anys, per ser-hi sempre i per ser el meu exemple. No som iguals, encara que la gent s'entesti a dir que ens assemblem, què més voldria jo... però si m'assemblo a tu encara que sigui en alguna petita cosa, ja em dóno per satisfeta. Gràcies mama.

Hoy es el día de la madre. Un día especial para agradecerles todo lo que hacen por nosotros. Hoy he querido compartir con ella esta foto, porque es la única foto que tengo de pequeña en la que salimos las dos. Hoy mamá, te quiero regalar este recuerdo, esta foto en Can Frigola y te quiero dar las gracias por todos estos años, por estar siempre ahí y por ser mi ejemplo. No somos iguales, aunque la gente se enteste en decir que nos parecemos, qué más querría yo... pero si me parezco a tí aunque sea sólo en una pequña cosa ya me doy por satisfecha. Gracias mamá!

La setmana que ve és Sant Jordi. Aquesta és la tradició catalana que més m'agrada. És fàcil, doncs combina dues de les coses que més m'apassionen: els llibres i les flors. És un dia que m'agradaria molt que fos festa, però per motius "comercials", diuen..., és un dia laborable. El que m'agrada d'aquest dia és que en l'ambient es respira alegria, il.lusió, és especial,... Hi ha qui diu que si no passeges per la Rambla (qualsevol Rambla de qualsevol ciutat de Catalunya) i remenes els llibres i olores les roses, no has viscut Sant Jordi. Jo, que per motius laborals hi ha anys que m'és totalment impossible, penso que no és només això. Per mi és compratir-ho amb els meus, pensar molts dies enrere quin llibre regalaré (ara no només a en Rode, sinó també als petits), anar a la llibreria, triar-lo, dedicar-lo, i sobretot, arribar a casa i intercanviar els regals (per mi normalment rosa i per ells llibres) i veure si el llibre els ha enganxat o si he fallat en l'elecció. 

No he donat la benvinguda a la primavera al blog, suposo que perquè aquí encara no es nota que hagi arribat, però avui em venia de gust fer un post de moda i la peça primaveral per excel.lència és el trench. No abriga, però si fa una mica d'aire et salva. I si l'has de dur a la mà és molt lleuger, per tant, per mi és un bàsic en aquesta època!! M'agrada el clàssic, el de color camel. M'agrada especialment amb jeans, però també amb pantaló negre.

No he dado la bienvenida a la primavera en el blog, supongo que porque aquí todavía no se nota que haya llegado, pero hoy me apetecía hacer un post de moda y la pieza primaveral por excelencia es el trench. No abriga, pero si hace un poco de aire te salva. Y si tienes que llevarlo a cuestas es muy ligero, por lo tanto, para mí es un básico en esta época!! Me gusta el clásico, el de color camel. Me gusta especialmente con jeans, pero también con pantalón negro.

Últimament estic notant que la gent, jo inclosa, es va conscienciant de que una millor alimentació pot influir en un millor estat d'ànim i fins i tot en un major benestar físic. Veus com les d'en Xevi Verdaguer (psiconeuroimmunòleg català), com a exemple més mediàtic, fan que prenguem consciència dels beneficis que ens pot aportar fer determinats canvis en la nostra alimentació per trobar-nos millor. I certament, això és una bona notícia, ja que, com bé em deia avui l'Esther, osteòpata de professió, veus com les d'en Xevi estan servint perquè la gent vulgui menjar millor, no per aprimar-se, com fins ara, sino per trobar-se millor i per salut. En Xevi va aparèixer a dos programes de Retrats (amb en Jaume Barberà) i va donar una sèrie de pautes d'alimentació per trobar-nos millor. Podreu trobar els programes sencers a la web de TV3 o si ho preferiu, podeu llegir aquest article de la web "Ets el que menges" que en va fer un molt bon resum. (us adjunto un extracte).

Últimamente estoy notando que la gente, yo incluida, se está concienciando de que una mejor alimentación puede influir en un mejor estado de ánimo e incluso en un mayor bienestar físico. Voces como las de Xevi Verdaguer (psiconeuroimmunólogo catalán), como ejemplo más mediático, hacen que tomemos conciencia de los beneficios que nos puede aportar hacer determinados cambios en nuestra alimentación para encontrarnos mejor. Y ciertamente, esto es una buena notícia, ya que, como bien me comentaba hoy Esther, osteópata de profesión, voces como las de Xevi están sirviendo para que la gente quiera comer mejor, no para adelgazar, como hasta ahora , sino para encontrarse mejor y por salud. Xevi apareció en dos programas de Retrats (con Jaume Barberà) y dio una serie de pautas de alimentación para encontrarnos mejor. Podéis encontrar los programas enteros en la web de TV3 o si lo preferís, podéis leer este artículo de la web "Ets el que menges" que hizo un muy buen resumen. (os adjunto un extracto)

FONT: www.etselequemenges.cat

Jo sóc una d'aquestes persones que fins fa un temps menjava fatal! El fet de ser mare, potser et fa replantejar una mica les coses, ja que ets com un mirall per els nens, i a part, tu decideixes per ells quin tipus d'educació nutricional i hàbits alimentaris aprendran i que els duran tota la vida amb ells, fins que tinguin prou consciència o força de voluntat per decidir canviar-los. És en aquest sentit, que penso que alimentar-te bé tu i alimentar bé la teva família és un acte de responsabilitat. Sé del cert que no deixaré de menjar un bon pernil, ni embotit de l'Empordà, ni una bona pizza, però he de reconèixer que sí que m'agradaria anar introduint de mica en mica alguns aliments fins ara desconeguts per mi i anar incorporant alguns nous hàbits a la meva alimentació i la de la meva família.

Yo soy una de esas personas que hasta hace un tiempo comía fatal! El hecho de ser madre, puede que te haga replantear un poco las cosas, ya que eres como un espejo para los niños, y aparte, tú decides por ellos qué tipo de educación nutricional y hábitos alimentícios aprenderán y llevarán toda la vida con ellos, hasta que tengan suficiente conciencia o fuerza de voluntad para decidir cambiarlos. Es en este sentido, que pienso que alimentarte bien tú y alimentar bien a tu familia es un acto de responsabilidad. Sé a ciencia cierta que no dejaré de comer un buen jamón, ni embutido de l'Empordà, ni una buena pizza, pero tengo que reconocer que me gustaría introducir paulatinamente algunos alimentos hasta ahora desconocidos para mi e ir incorporando algunos nuevos hábitos en mi alimentación y en la de mi familia.

FONT: Being biotiful

Però un cop sabut tot això i decidit que volem fer el canvi, llavors ve el problema: com ens ho mengem? com ho cuinem? Podem comprar tot d'aliments que no sabem gairebé ni com es pronuncien: panel.la, fajol, nous del Brasil, llavors de chía, tè kombutcha, tahina, etc... però i quan arribem a casa, què? Quines combinacions fem? Com ens ho mengem? Quines opcions de receptes tenim?? Per mi aquest és el gran handicap! La meva originalitat a la cuina no dóna per innovar amb nous ingredients que ni tan sols he tastat. I navegant, navegant, a través de la web de la Bea, vaig anar a parar al blog de la Chloé, Being Biotiful. Una delícia per els sentits, sobretot per la vista i pel gust, ja que en ell la seva alma mater presenta receptes bio però biotiful, amb una fotografia tan preciosa que te les menjaries amb els ulls clucs. Ella fins i tot es fa la llet amb fruits secs, cosa que jo no arribaré a fer ni en 1.000 anys, però m'admira la manera que té ella d'explicar-ho ja que fa que sembli senzill. A banda d'això, ella mateixa va editar un ebook gratuït amb receptes d'esmorzars, que després de llegir-lo a consciència, encara m'ha fet venir més ganes de provar sort amb els aliments bio. Us deixo l'enllaç, només us heu de subscriure a la seva web per veure'l de forma gratuïta, val la pena, creieu-me!

Pero una vez sabido todo esto y decidido que queremos hacer el cambio, entonces viene el problema: cómo nos lo comemos? como lo cocinamos? Podemos comprar un montón de alimentos que no sabemos casi ni cómo se pronuncian: panela, trigo sarraceno, nueces de Brasil, semillas de chía, té kombutcha, tahina, etc ... pero y cuando llegamos a casa, ¿qué? Qué combinaciones hacemos? Como nos lo comemos? ¿Qué opciones de recetas tenemos ?? Para mí este es el gran hándicap! Mi originalidad en la cocina no da para innovar con nuevos ingredientes que ni siquiera he probado. navegando, navegando a través de la web de Bea, fui a parar al blog de Chloé, Being Biotiful. Una delicia para los sentidos, sobre todo para la vista y para el gusto, ya que en él su alma mater presenta recetas bio pero biotiful, con una fotografía tan preciosa que te las comerías con los ojos cerrados. Ella incluso se hace la leche con frutos secos, lo que yo no llegaré a hacer ni en 1.000 años, pero me admira la manera que tiene de explicarlo, ya que hace que parezca sencillo. Aparte de eso, ella misma editó un ebook gratuito con recetas de desayunos, que después de leerlo a conciencia, me ha hecho venir más ganas de probar suerte con los alimentos bio. Os dejo el enlace, sólo tenéis que suscribiros a su web para verlo de forma gratuita, vale la pena, creedme!

Ja us aniré explicant els meus avenços. Compartiu els vostres també!

Ya os iré contando mis avances. Compartid los vuestros también!!