Avui us ensenyo les làmines que vaig preparar per en Jan i per la Joana. És un regal original i personal per els recent nascuts que als papis els hi sol agradar molt i queda molt bé a l'habitació. També us ensenyo el disseny que he preparat per l'ENZO (encara no li he imprès pobric... ja se sap... "en casa del herrero cuchillo de palo") Ja sabeu, si voleu fer un regal original, només m'ho heu de dir!

Hoy os enseño las láminas que preparé para Jan y Joana. Es un regalo original y personal para los recién nacidos que a los papás les suele gustar mucho y queda muy bien en la habitación. También os enseño el diseño que he preparado para ENZO (aún no se lo he impreso pobrecito... ya se sabe "en casa del herrero cuchillo de palo"). Pues ya sabéis, si queréis hacer un regalo original, sólo me lo tenéis que decir. 

Avui us ensenyo de nou un treball del curs de Blogging amb les noies de Hello! Creatividad. La veritat és que m'ha costat moltíssim fer aquest exercici, ( estic absorbida per la feina, els nens, els virus dels nens, els extraescolars, els sopars, els dinars, els virus un altre cop,...). No és el millor moment per la inspiració que diguem... i no sé si al final ha resultat el que m'esperava, però bé, aquí va... Es tracta de buscar inspiració a la xarxa per dissenyar el nostre blog. A veure si us agrada. Espero els vostres comentaris...

Hoy os enseño de nuevo un trabajo del curso de Blogging con las chicas de Hello! Creatividad. La verdad es que me ha costado un montón hacer este ejercicio (estoy absorbida por el trabajo, los niños, los virus de los niños, los extraescolares, las cenas, las comidas, los virus otra vez...). No es el mejor momento para la inspiración que digamos... y no sé si el resultado es el que me esperaba, pero bueno, aquí va... Se trata de buscar inspiración en la red para diseñar nuestro blog. A ver si os gusta. Espero vuestros comentarios...

Una de les principals formes de posar en ordre les idees és agrupar-les. Sovint agafem idees d'aquí d'allà, ens les guardem a la ment o en carpetes a l'ordinador, però no les ajuntem. Doncs amb el blog o qualsevol altre projecte que vulguem iniciar, aquest és un pas fonamental, per això en el curs de Hello!Blogging ens han encomanat crear un Moodboard o panell d'inspiració. A més ens han demanat que sigui físic, cosa que vol dir que les fotos les hem d'imprimir, les teles les hem de trobar, els objectes els hem de recopilar,... Fer aquest exercici t'ensenya una mica més de tu mateix, quins colors t'agraden, quines coses no vols que faltin a la teva vida, les paraules que més t'inspiren, les textures que et són més agradables... La veritat és que jo quan vaig començar el blog vaig buscar molta inspiració a la xarxa, però no vaig fer l'exercici d'ajuntar les idees que més m'agradaven i realment, fer-ho ara m'ha ajudat molt a saber com vull que sigui el meu blog.

Una de las mejores formas de poner en orden las ideas es agruparlas. A menudo tomamos ideas de aquí de allá, las guardamos en la mente o en carpetas en el ordenador, pero no las juntamos . Pues con el blog o cualquier otro proyecto que queramos iniciar, este es un paso fundamental , por eso en el curso de Hello!Blogging nos han propuesto crear un moodboard o panel de inspiración. Además nos han pedido que sea físico, lo que significa que las fotos las tenemos que imprimir, las telas las tenemos que encontrar, los objetos los tenemos que recopilar, ... Hacer este ejercicio te enseña un poco más de ti mismo, qué colores te gustan, qué cosas no quieres que falten en tu vida, las palabras que más te inspiran, las texturas que te son más agradables... La verdad es que yo cuando empecé el blog busqué mucha inspiración en la red, pero no hice el ejercicio de juntar las ideas que más me gustaban y realmente, hacerlo ahora me ha ayudado mucho a saber cómo quiero que sea mi blog .

Per resumir una mica, dir que el que més domina és la paraula "love". Amor per el que fas, amor pels teus, amor per les teves coses i per tu mateix, aquest és el principal motor que ha de conduir cada projecte, cada moment de la nostra vida; o sigui que aquesta paraula no hi podia faltar, i si és en rosa, que ara per ara és un color que m'encanta, doncs molt millor. A més, aquestes lletres de fusta me les va regalar la meva parella, en Rode; ell és el meu motor i qui m'anima sempre en totes les coses que vull emprendre, per tant aquestes lletres són ell.

Para resumir un poco, podéis ver que lo que más domina es la palabra " love ". Amor por lo que haces, amor por los tuyos, amor por tus cosas y por ti mismo, este es el principal motor que debe conducir cada proyecto, cada momento de nuestra vida; o sea que esta palabra no podía faltar, y si es en rosa, que hoy por hoy es un color que me encanta, pues mucho mejor. Además, estas letras de madera me las regaló mi pareja; en realidad él es mi motor y quién me anima siempre en todas las cosas que quiero emprender, por lo tanto estas letras son él.

Els colors suaus i pastels són els que ara mateix em dónen més pau, però hi afegeixo també algun toc de groc en la banderola i en l'etiqueta. Una altra de les coses que més m'inspira són les paraules. Frases que em dónen energia, que em fan créixer en moments baixos. Ah... i les diferents tipografies enganxades amb washi tape de ratlles vermell i blanc.

Los colores suaves y pastel son los que ahora mismo me dan más paz, pero añado también algún toque de amarillo en la banderola y en la etiqueta (estampada, por supuesto). Otra de las cosas que más me inspira son las palabras. Frases que me dan energía, que me hacen crecer en momentos bajos. Ah ... y las diferentes tipografías pegadas con washi tape de rayas rojo y blanco.

Les fotos dels meus fills, imprescindibles. Kinfolk, inspiració pura, flors, i Food&Cook, un altre imprescindible. Tot amb un toc de daurat, que també em té atrapada... i amb una branca d'olivera natural, perquè la natura és la més gran font d'inspiració.

Las fotos de mis hijos, imprescindibles. Kinfolk, inspiración pura, flores, y Food & Cook, otro imprescindible. Todo con un toque de dorado, que también me tiene atrapada ... y con una rama de olivo natural, porque pienso que la naturaleza es la mayor fuente de inspiración.

Una de les primeres classes del curs de Hello! Blogging ens feien fer un exercici on ens preguntaven perquè volíem escriure el blog. Jo després de pensar-hi molt vaig arribar a la conclusió que si el volia escriure era per un motiu personal, per tenir un espai on parlar de les meves coses, de les que m'agraden i les que em desperten emocions, i compartir-les amb qui les vulgui llegir. Una de les primeres coses que vaig fer en decidir tornar al blog va ser rellegir tots els posts des del principi, i em va encantar fer-ho!!! En molts casos vaig pensar que hagués canviat alguna foto, o que hagués dit les coses una mica diferents, (el perfeccionisme dels "Verge", què hi farem...) però en general em va agradar. I és això! Ha de ser un lloc on pugui expressar i compartir amb qui ho llegeixi, totes aquestes coses. A mi, llegir els blogs que m'agraden, em dóna idees, em relaxa, em fa riure en alguns casos, i suposo que d'això es tracta: de compartir, d'emocionar-nos, de ser generosos,...  

Però rellegir el blog també em va agradar perquè vaig veure "documentat" un any i escaig de la meva vida i de la de la meva família, i això encara em va agradar més. Vaig veure l'Elna més petita, la vaig veure créixer, van passar unes quantes coses, alguns posts més personals, els posts de cuina i els de manualitats em recorden els moments que vam compartir amb l'Elna preparant-ho, fotografiant-ho... I ho vaig trobar bonic. És per això que també penso que el blog ha de ser persona, inevitablement, i per això també inclouré coses del meu dia a dia i del de la meva petita família.

I com que el blog ha quedat "desdocumentat" durant més d'un any, he pensat a encetar una secció nova que es dirà "Fa fa un any i ara", que faré cada mes i on inclouré alguna coseta personal per anar deixant documentades les cosetes que han anat passant durant aquest any i l'any passat que no hi va haver blog.

Per tant, fa un any...

L'Enzo ja havia nascut, tenia 2 mesos i mig. El vam buscar i esperar tant!! La relació amb l'Elna era tota tendresa, ell era un bebè dolcíssim i ella carinyosa com és no parava de fer-li petons a tota hora. Per aquestes dates més o menys, va estar ingressat a l'hospital una setmana (ens va fer patir tant...), però de seguida es va posar bé. Fa un any, l'Elna va començar les classes de ballet. Des de que tenia tres anys que ens ho demanava i finalment la vam apuntar: li encanta! L'Elna, continuava plorant el dia de Reis.

I ara...

Ara l'Enzo ja té 14 mesos. És un nen molt mogut (mare meva, que algú el pari, no hi estàvem acostumats a tant moviment!) però és molt carinyós i alegre. L'Elna li continua fent molts petons i el porta a coll, però ell no sempre ho accepta. Avui està amb otitis. L'Elna continua anant a ballet. Aquest any el dia de Reis ja no va plorar i va canviar de rei preferit: ara és el Rei Negre. Ah... I aquest mes l'Elna ha volat per primera vegada amb avioneta!!