No he donat la benvinguda a la primavera al blog, suposo que perquè aquí encara no es nota que hagi arribat, però avui em venia de gust fer un post de moda i la peça primaveral per excel.lència és el trench. No abriga, però si fa una mica d'aire et salva. I si l'has de dur a la mà és molt lleuger, per tant, per mi és un bàsic en aquesta època!! M'agrada el clàssic, el de color camel. M'agrada especialment amb jeans, però també amb pantaló negre.

No he dado la bienvenida a la primavera en el blog, supongo que porque aquí todavía no se nota que haya llegado, pero hoy me apetecía hacer un post de moda y la pieza primaveral por excelencia es el trench. No abriga, pero si hace un poco de aire te salva. Y si tienes que llevarlo a cuestas es muy ligero, por lo tanto, para mí es un básico en esta época!! Me gusta el clásico, el de color camel. Me gusta especialmente con jeans, pero también con pantalón negro.

Últimament estic notant que la gent, jo inclosa, es va conscienciant de que una millor alimentació pot influir en un millor estat d'ànim i fins i tot en un major benestar físic. Veus com les d'en Xevi Verdaguer (psiconeuroimmunòleg català), com a exemple més mediàtic, fan que prenguem consciència dels beneficis que ens pot aportar fer determinats canvis en la nostra alimentació per trobar-nos millor. I certament, això és una bona notícia, ja que, com bé em deia avui l'Esther, osteòpata de professió, veus com les d'en Xevi estan servint perquè la gent vulgui menjar millor, no per aprimar-se, com fins ara, sino per trobar-se millor i per salut. En Xevi va aparèixer a dos programes de Retrats (amb en Jaume Barberà) i va donar una sèrie de pautes d'alimentació per trobar-nos millor. Podreu trobar els programes sencers a la web de TV3 o si ho preferiu, podeu llegir aquest article de la web "Ets el que menges" que en va fer un molt bon resum. (us adjunto un extracte).

Últimamente estoy notando que la gente, yo incluida, se está concienciando de que una mejor alimentación puede influir en un mejor estado de ánimo e incluso en un mayor bienestar físico. Voces como las de Xevi Verdaguer (psiconeuroimmunólogo catalán), como ejemplo más mediático, hacen que tomemos conciencia de los beneficios que nos puede aportar hacer determinados cambios en nuestra alimentación para encontrarnos mejor. Y ciertamente, esto es una buena notícia, ya que, como bien me comentaba hoy Esther, osteópata de profesión, voces como las de Xevi están sirviendo para que la gente quiera comer mejor, no para adelgazar, como hasta ahora , sino para encontrarse mejor y por salud. Xevi apareció en dos programas de Retrats (con Jaume Barberà) y dio una serie de pautas de alimentación para encontrarnos mejor. Podéis encontrar los programas enteros en la web de TV3 o si lo preferís, podéis leer este artículo de la web "Ets el que menges" que hizo un muy buen resumen. (os adjunto un extracto)

FONT: www.etselequemenges.cat

Jo sóc una d'aquestes persones que fins fa un temps menjava fatal! El fet de ser mare, potser et fa replantejar una mica les coses, ja que ets com un mirall per els nens, i a part, tu decideixes per ells quin tipus d'educació nutricional i hàbits alimentaris aprendran i que els duran tota la vida amb ells, fins que tinguin prou consciència o força de voluntat per decidir canviar-los. És en aquest sentit, que penso que alimentar-te bé tu i alimentar bé la teva família és un acte de responsabilitat. Sé del cert que no deixaré de menjar un bon pernil, ni embotit de l'Empordà, ni una bona pizza, però he de reconèixer que sí que m'agradaria anar introduint de mica en mica alguns aliments fins ara desconeguts per mi i anar incorporant alguns nous hàbits a la meva alimentació i la de la meva família.

Yo soy una de esas personas que hasta hace un tiempo comía fatal! El hecho de ser madre, puede que te haga replantear un poco las cosas, ya que eres como un espejo para los niños, y aparte, tú decides por ellos qué tipo de educación nutricional y hábitos alimentícios aprenderán y llevarán toda la vida con ellos, hasta que tengan suficiente conciencia o fuerza de voluntad para decidir cambiarlos. Es en este sentido, que pienso que alimentarte bien tú y alimentar bien a tu familia es un acto de responsabilidad. Sé a ciencia cierta que no dejaré de comer un buen jamón, ni embutido de l'Empordà, ni una buena pizza, pero tengo que reconocer que me gustaría introducir paulatinamente algunos alimentos hasta ahora desconocidos para mi e ir incorporando algunos nuevos hábitos en mi alimentación y en la de mi familia.

FONT: Being biotiful

Però un cop sabut tot això i decidit que volem fer el canvi, llavors ve el problema: com ens ho mengem? com ho cuinem? Podem comprar tot d'aliments que no sabem gairebé ni com es pronuncien: panel.la, fajol, nous del Brasil, llavors de chía, tè kombutcha, tahina, etc... però i quan arribem a casa, què? Quines combinacions fem? Com ens ho mengem? Quines opcions de receptes tenim?? Per mi aquest és el gran handicap! La meva originalitat a la cuina no dóna per innovar amb nous ingredients que ni tan sols he tastat. I navegant, navegant, a través de la web de la Bea, vaig anar a parar al blog de la Chloé, Being Biotiful. Una delícia per els sentits, sobretot per la vista i pel gust, ja que en ell la seva alma mater presenta receptes bio però biotiful, amb una fotografia tan preciosa que te les menjaries amb els ulls clucs. Ella fins i tot es fa la llet amb fruits secs, cosa que jo no arribaré a fer ni en 1.000 anys, però m'admira la manera que té ella d'explicar-ho ja que fa que sembli senzill. A banda d'això, ella mateixa va editar un ebook gratuït amb receptes d'esmorzars, que després de llegir-lo a consciència, encara m'ha fet venir més ganes de provar sort amb els aliments bio. Us deixo l'enllaç, només us heu de subscriure a la seva web per veure'l de forma gratuïta, val la pena, creieu-me!

Pero una vez sabido todo esto y decidido que queremos hacer el cambio, entonces viene el problema: cómo nos lo comemos? como lo cocinamos? Podemos comprar un montón de alimentos que no sabemos casi ni cómo se pronuncian: panela, trigo sarraceno, nueces de Brasil, semillas de chía, té kombutcha, tahina, etc ... pero y cuando llegamos a casa, ¿qué? Qué combinaciones hacemos? Como nos lo comemos? ¿Qué opciones de recetas tenemos ?? Para mí este es el gran hándicap! Mi originalidad en la cocina no da para innovar con nuevos ingredientes que ni siquiera he probado. navegando, navegando a través de la web de Bea, fui a parar al blog de Chloé, Being Biotiful. Una delicia para los sentidos, sobre todo para la vista y para el gusto, ya que en él su alma mater presenta recetas bio pero biotiful, con una fotografía tan preciosa que te las comerías con los ojos cerrados. Ella incluso se hace la leche con frutos secos, lo que yo no llegaré a hacer ni en 1.000 años, pero me admira la manera que tiene de explicarlo, ya que hace que parezca sencillo. Aparte de eso, ella misma editó un ebook gratuito con recetas de desayunos, que después de leerlo a conciencia, me ha hecho venir más ganas de probar suerte con los alimentos bio. Os dejo el enlace, sólo tenéis que suscribiros a su web para verlo de forma gratuita, vale la pena, creedme!

Ja us aniré explicant els meus avenços. Compartiu els vostres també!

Ya os iré contando mis avances. Compartid los vuestros también!! 

Sí sí, ho heu llegit bé: wedding inspiration! És veritat que aquella època en què cada any teníem quatre casaments, ja ha passat, però és que dues meves amigues (la Mariona i l'Eli) m'han fet saber que es casen i tenia moltes ganes de preparar-los un post amb una mica d'inspiració. 

Sí, sí, lo habéis leído bien: wedding inspiration! Es verdad que aquella época en que cada año teníamos cuatro bodas, ya ha pasado, pero es que dos de mis amigas me han anunciado que se casan y tenía muchas ganas de prepararles un post con un poco de inspiración.

A la Mariona me la imagino vestida de rosa, no sé perquè, potser perquè és ballarina i la imagino amb un look molt delicat, amb el cabell semirecollit i amb flors. 

A Mariona me la imagino vestida de rosa, no sé porqué, tal vez porque es bailarian y la imagino con un look muy delicado, con el pelo semirecogido con flores.

A l'Eli me la imagino amb un vestit paraula d'honor, amb el cabell deixat anar, també amb flors i molt natural. 

A Eli me la imagino con un vestido palabra de honor, con el pelo suelto, también con flores y muy natural.

No sé, les dues guapíssimes com són elles, però tan diferents, úniques... 

No sé, las dos guapísimas como son ellas, pero tan diferentes, únicas...

La decoració senzilla però molt cuidada i delicada.

La decoración sencilla pero muy cuidada y delicada.

La veritat és que si ara em tornés a casar hi hauria coses que faria molt diferents, en canvi d'altres no les canviaria, per exemple el vestit: mai hauria pensat que em casaria amb un vestit totalment d'encaix, però va ser provar-me'l i dir "És aquest"! I canviaria el banquet, el faria més senzill i a poder ser a l'aire lliure!!!! I vosaltres? ho tornaríeu a fer igual o canviaríeu coses?

La verdad es que si volviera a casarme haría algunas cosas de forma muy distinta, en cambio otras no las cambiaría, por ejemplo el vestido: nunca habría pensado que me casaría con un vestido de encaje, pero fue probármelo y decir "Es éste"! Y cambiaría el banquete, lo haría más sencillo y a poder ser al aire libre!!!! Y vosotros? Volveríais a hacerlo igual o cambiaríais cosas?

Fotos al meu Pinterest (allà trobareu tots els enllaços). Fotos en mi Pinterest (allí encontraréis los enlaces)

La meva àvia, la Nita,  era una cuinera excel.lent. Excel.lent per senzilla (mai cuinava amb ingredients cars ni exòtics). Excel.lent per creativa (de qualsevol sobra en feia un nou plat). Excel.lent per ben condimentada (li encantava posar moolta sal al menjar, i pebre, com ella sempre deia "el pebre refresca!!". Excel.lent perquè els gustos de les coses els identifico amb els gustos que tenien els seus plats. Receptes com la truita de farina, la sopa rullida, la salsa de tomàquet dels cargols, el rostit, l'arròs a la cassola, fins i tot la carn rebossada, són sabors d'infància que tinc gravats a la memòria i que des de que ella no hi és, no he tornat a tastar.
Mi abuela Nita, era una cocinera excelente. Excelente por sencilla (nunca cocinaba con ingredientes caros ni exóticos). Excelente por creativa (de cualquier sobra hacía un nuevo plato). Excelente por bien condimentada (le encantaba poner muuucha sal a la comida, y pimienta, como ella siempre decía "la pimienta refresca !!". Excelente porque los gustos de las cosas los identifico con los gustos que tenían sus platos. Recetas como la tortilla de harina, la sopa "rullida", la salsa de tomate de los caracoles, el asado, el arroz a la cazuela, incluso la carne rebozada, son sabores de infancia que tengo grabados en la memoria y que desde que ella no está, no he vuelto a probar.

És per recordar-la, per intentar que no es perdin aquests sabors, que he proposat un projecte a les dones de la meva família: la meva mare, la Carmen, la meva germana, la Sivi, i la meva cunyada, l'Esther. La meva mare també és una cuinera excel.lent, sobretot li surten perfectes els platillos: vedella amb bolets, pollastre amb gambes, suquet de rap,... La Sílvia té un do innat per la cuina, i utilitza ingredients de qualitat que donen un sabor especial a qualsevol plat: la salsa rumesco, els canelons, el pollastre farcit, la coca de xocolata amb pera, són alguns dels seus plats estrella. I l'Esther és la nostra experta en postres: les coques i els pastissos li surten de vici, tot i que també té alguna recepta salada com la sopa de peix que li surt rodona! Jo no sóc massa experta en res, però em defenso amb les plats principals i sóc un desastre amb els postres: ni us explico el dia que vaig intentar fer "macarons"... més aviat semblaven teules.
Es para recordarla, para intentar que no se pierdan estos sabores, que he propuesto un proyecto a las mujeres de mi familia: mi madre, Carmen, mi hermana Sivi, y mi cuñada Esther . Mi madre también es una cocinera excelente, sobre todo le salen perfectos los platillos: ternera con setas, pollo con gambas, "suquet" de rape, ... Silvia tiene un don innato para la cocina, y utiliza ingredientes de calidad que dan un sabor especial a cualquier plato: la salsa "rumesco", los canelones, el pollo relleno, la tarta de chocolate con pera, son algunos de sus platos estrella. Y Esther es nuestra experta en postres: las tortas y los pasteles le salen de vicio, aunque también tiene alguna receta salada como la sopa de pescado que le sale redonda! Yo no soy demasiado experta en nada, pero me defiendo con las platos principales y soy un desastre con los postres: ni os cuento el día que intenté hacer "macarons" ... más bien parecían tejas.

Que què ens hem proposat? Doncs fer un llibre de receptes de cuina de la nostra família. Hi seran les de la iaia Nita, però també hi hauran les nostres pròpies, les que ens queden més bé a cadascuna. Evidentment, ens ho hem pres amb calma, ens hem donat un termini d'un any, més o menys, així també hi haurà plats de totes les temporades, tant d'estiu com d'hivern. 

Que qué nos hemos propuesto? Pues hacer un libro de recetas de cocina de nuestra familia. Estarán las de mi abuela Nita, pero también habrán las nuestras propias, las que nos quedan mejor a cada una. Evidentemente, nos lo hemos tomado con calma, nos hemos dado un plazo de un año, más o menos, así también habrá platos de todas las temporadas, tanto de verano como de invierno.

Per anar fent boca, us ensenyo alguna de les cosetes que hem començat a fer... Avui, el flam de la iaia! Para ir empezando, hoy os enseño alguna de las cositas que hemos empezado a hacer. Hoy, el flan de la iaia!

Hi ha algun sabor especial que recordeu de la vostra infància i que fa temps que no hagueu provat?
Hay algún sabor especial que recordéis de vuestra infancia y que hace tiempo que no hayáis probado?

(Yellow Mandarin)

Podeu consultar totes les fotos de la gent que s'ha unit al projecte a Instagram buscant el hashtag #soyinspiracción. Hi trobareu la nostra. A veure si us animeu i us hi veig també!! Si ho feu, expliqueu-m'ho, m'agradarà saber que us heu animat.

Podéis consultar todas las fotos de la gente que se ha unido al proyecto en Instagram buscando el hashtag # soyinspiracción. Encontraréis la nuestra. A ver si os animáis y veo las vuestras también!! Si lo hacéis contádmelo, me gustará saber que os habéis animado!

Avui us ensenyo un max mix de moltes coses, ja que la veritat és que aquest cap de setmana no he tingut massa temps pel blog. Però he recollit alguna que altra idea que espero que us agradin.

Hoy os enseño un max mix de muchas cosas, ya que la verdad es que este fin de semana no he tenido demasiado tiempo para el blog. Pero he recogido algunas ideas que espero que os gusten.

1. Una bateria molt diy amb pots de pintura. Una batería diy con botes de pintura.