La cuina de la meva àvia

miércoles, marzo 11, 2015


La meva àvia, la Nita,  era una cuinera excel.lent. Excel.lent per senzilla (mai cuinava amb ingredients cars ni exòtics). Excel.lent per creativa (de qualsevol sobra en feia un nou plat). Excel.lent per ben condimentada (li encantava posar moolta sal al menjar, i pebre, com ella sempre deia "el pebre refresca!!". Excel.lent perquè els gustos de les coses els identifico amb els gustos que tenien els seus plats. Receptes com la truita de farina, la sopa rullida, la salsa de tomàquet dels cargols, el rostit, l'arròs a la cassola, fins i tot la carn rebossada, són sabors d'infància que tinc gravats a la memòria i que des de que ella no hi és, no he tornat a tastar.
Mi abuela Nita, era una cocinera excelente. Excelente por sencilla (nunca cocinaba con ingredientes caros ni exóticos). Excelente por creativa (de cualquier sobra hacía un nuevo plato). Excelente por bien condimentada (le encantaba poner muuucha sal a la comida, y pimienta, como ella siempre decía "la pimienta refresca !!". Excelente porque los gustos de las cosas los identifico con los gustos que tenían sus platos. Recetas como la tortilla de harina, la sopa "rullida", la salsa de tomate de los caracoles, el asado, el arroz a la cazuela, incluso la carne rebozada, son sabores de infancia que tengo grabados en la memoria y que desde que ella no está, no he vuelto a probar.

És per recordar-la, per intentar que no es perdin aquests sabors, que he proposat un projecte a les dones de la meva família: la meva mare, la Carmen, la meva germana, la Sivi, i la meva cunyada, l'Esther. La meva mare també és una cuinera excel.lent, sobretot li surten perfectes els platillos: vedella amb bolets, pollastre amb gambes, suquet de rap,... La Sílvia té un do innat per la cuina, i utilitza ingredients de qualitat que donen un sabor especial a qualsevol plat: la salsa rumesco, els canelons, el pollastre farcit, la coca de xocolata amb pera, són alguns dels seus plats estrella. I l'Esther és la nostra experta en postres: les coques i els pastissos li surten de vici, tot i que també té alguna recepta salada com la sopa de peix que li surt rodona! Jo no sóc massa experta en res, però em defenso amb les plats principals i sóc un desastre amb els postres: ni us explico el dia que vaig intentar fer "macarons"... més aviat semblaven teules.
Es para recordarla, para intentar que no se pierdan estos sabores, que he propuesto un proyecto a las mujeres de mi familia: mi madre, Carmen, mi hermana Sivi, y mi cuñada Esther . Mi madre también es una cocinera excelente, sobre todo le salen perfectos los platillos: ternera con setas, pollo con gambas, "suquet" de rape, ... Silvia tiene un don innato para la cocina, y utiliza ingredientes de calidad que dan un sabor especial a cualquier plato: la salsa "rumesco", los canelones, el pollo relleno, la tarta de chocolate con pera, son algunos de sus platos estrella. Y Esther es nuestra experta en postres: las tortas y los pasteles le salen de vicio, aunque también tiene alguna receta salada como la sopa de pescado que le sale redonda! Yo no soy demasiado experta en nada, pero me defiendo con las platos principales y soy un desastre con los postres: ni os cuento el día que intenté hacer "macarons" ... más bien parecían tejas.

Que què ens hem proposat? Doncs fer un llibre de receptes de cuina de la nostra família. Hi seran les de la iaia Nita, però també hi hauran les nostres pròpies, les que ens queden més bé a cadascuna. Evidentment, ens ho hem pres amb calma, ens hem donat un termini d'un any, més o menys, així també hi haurà plats de totes les temporades, tant d'estiu com d'hivern. 
Que qué nos hemos propuesto? Pues hacer un libro de recetas de cocina de nuestra familia. Estarán las de mi abuela Nita, pero también habrán las nuestras propias, las que nos quedan mejor a cada una. Evidentemente, nos lo hemos tomado con calma, nos hemos dado un plazo de un año, más o menos, así también habrá platos de todas las temporadas, tanto de verano como de invierno.

Per anar fent boca, us ensenyo alguna de les cosetes que hem començat a fer... Avui, el flam de la iaia! Para ir empezando, hoy os enseño alguna de las cositas que hemos empezado a hacer. Hoy, el flan de la iaia!
Et voilà!! Aquí teniu el resultat. La recepta no us la poso perquè no té secret, es barreja tot amb la llet i es porta a ebullició. El més complicat és fer el caramel per embadurnar la flamera. Per això només fa falta aigua i sucre i moltíííssima paciència!! Et voilà !! Aquí tenéis el resultado. La receta no os la pongo porque no tiene secreto, se mezcla todo con la leche y se lleva a ebullición. Lo más complicado es hacer el caramelo para embadurnar la flanera. Para ello sólo hace falta agua y azúcar y muchíííísima paciencia !!                                                                      

Hi ha algun sabor especial que recordeu de la vostra infància i que fa temps que no hagueu provat?
Hay algún sabor especial que recordéis de vuestra infancia y que hace tiempo que no hayáis probado?

You Might Also Like

10 comentarios

  1. Ai les avies, com es troben a faltar, jo també tinc molts recods de la meva àvia a la cuina, ara el que em ve al cap es l'olor que feia la casa i sobretot la cuina, quan ens reuniem tota la família per fer Brunyols. Uns els pastaven, els altres els hi feien la forma, les mares els covien i els nens com no, possavem el sucre i ens llepavem els dits. Be records d'infància innolvidables.
    Molt xulo això de reunir totes les receptes.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. I tant Roser!! Si fóssin aquí i veiéssin els nens... Els brunyols eren una tradició molt xula!! Ho hem de mantenir!!

      Eliminar
  2. Jo també tinc recollides algunes receptes de la meva àvia en una llibreta!! Així sempre les tindré!! Perquè a mi m'agrada molt la cuina moderna, però crec que la cuina dels nostres avis no l'hem de perdre. Un platillo de tant en tant, està boníssim!

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Tens tota la raó Cris!! Val la pena, és tradició i és cultura! Un dia ens les compartim!!

      Eliminar
  3. Fa molt bona pinta, m'ha faltat provar-l'ho.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Ja, ja, ja... Doncs sí. Els que el van provar diuen que era molt bo, però no sé si eren gaire objectius... M'alegro que ho hagueu llegit i QUE HÀGIU COMENTAT!! Em fa molta il.lusió!

      Eliminar
  4. Fa molt bona pinta, m'ha faltat provar-l'ho.

    ResponderEliminar
  5. oh! Jo estic fent just el mateix amb les receptes de la meva mare. :)
    Ella ja no hi és per fer-les, i vaig moooolt a poc a poquet, però un dia o altre l'acabaré!
    Et guardo al meu Feedly, que així et seguiré les teves!

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Anna quina ilu que m'hagis comentat!! Vaig veure el teu mail, a veure si demà amb calma et responc (estic tenint uns dies d'allò més embolicats!!! Una abraçada i ens veiem pel Feedly (jo tb et tinc!!)

      Eliminar
  6. gogogogogogogogogogogogogogogogogogogogoggogogogogogoogogoggoogogogo

    ResponderEliminar